LA PILOTA VALENCIANA

LA PILOTA VALENCIANA AL MEU POBLE. 

En aquesta entrada vaig a parlar sobre la pilota valenciana a la meua població i al meu entorn familiar.

El meu poble s'anomena Bèlgida, és un poble situat a la Vall d'Albaida on hi ha una gran afició per la pilota valenciana i on sempre ha jugat un munt de gent. En el meu cas, des de menuda he sentit parlar sobre aquest joc i per sort, he pogut veure moltes partides de raspall.

 El joc de la pilota en les diferents classes: galotxa, contramà, perxa, a banca  i sarpallot era al que es jugava en l'època antiga al meu poble. Es jugava al carrer tants els diumenges com els dies festius. A més a les festes del poble venien jugadors de fora que amb els del poble formaven partits d'allò més interessants, segons m'ha contat el meu avi. També m'ha contat que la pilota amb la que es jugava era de vaqueta i el proveïdor d'aquesta pilota era un veí i aficionat del poble. A més, fins la meitat del segle passat , la pilota valenciana era una font d'ingrés per al poble ja que es feien apostes a veure qui guanyava.

 A finals del segle XIX i principis del segle XX es començà a jugar a la modalitat de raspall. Es va crear un club de raspall i molta gents inclús xiquets i xiquetes del poble anaven a aprendre a jugar a raspall i després jugaven partits. 

 A més, a finals del segle XX es va construir un trinquet al Carrer de la Pilota el qual deu el seu nom a aquest joc. Aquest trinquet va ser remodelat fa uns anys per poder seguir jugant.

Avui en dia, la pilota valenciana ha perdut pes a la nostra societat, deixant de ser el esport per excel·lència i donant pas a altres esports com el futbol o el bàsquet que gràcies a la televisió han anat guanyant espai a la nostra societat. 

No obstant això, al meu poble encara es segueix jugant a raspall i cada any a les festes patronals es juga un torneig. Segons he pogut observar al llibre de les festes patronals aquest torneig s'organitza des de fa 37 anys.

També, a l'institut on he estudiat, disposàvem de dos galotxetes per a jugar a les classes d'Educació Física. Ens ferem els nostres guants i dedicarem diverses sessions a jugar a raspall amb els nostres companys i companyes.

 D'altra banda, el meu avi i la meua àvia també m'han contat als diferents jocs que jugaven com al peu regató a l'escampilla, al sereno, a la corda o a les birles entre altres. Mentre que els meus pares m'han contat que més o menys jugavem als mateixos jocs:  la corda, les caniques, peu regató, a cartons  a xurro va, al cementeri...

 Per tant, podem identificar una línia del temps que marca un abans i un després entre els jocs dels nostres avantpassats i els de avui en dia. Com he pogut observar, els meus avis jugaven a uns jocs i els meus pares encara que mantenien alguns dels jocs als que jugaven els meus avis, ja no eren tots iguals. A la nostra època, ja ens hem centrat més en jocs que hem vist a la televisió o a programes i hem donat pas als  esports moderns deixant enrere molts dels esports tradicionals. No obstant això, des del meu punt de vista pense que els esports tradicionals no haurien de desaparèixer ja que han sigut importants per als nostres familiars i la seua pràctica pot ser d'allò més divertida. Moltes vegades a l'escola ens incentiven a jugar a jocs més moderns i pense que això és per falta d'informació al voltant d'aquests jocs tradicionals que poden ser una diversió per a l'alumnat.

 En conclusió, el meu poble ha sigut un dels més importants a la Vall d'Albaida en quant a incidència de la pilota Valenciana ja que sempre s'ha jugat i per a ser un poble molt petit disposem d'un trinquet ja que sempre s'han realitzat molts tornejos. Els meus amics i amigues sempre han jugat i el meu iaio sempre ha anat a veure partides de raspall. Per tant, aquest esport encara que no l'haja practicat de manera professional si que ha estat present al llarg de la meua vida i l'he practicat a l'institut i ara a la universitat.

Us deixe una foto del trinquet del meu poble: